Durbecs a Renau

La nota naturalística d’aquesta setmana és ornitològica. Aquests dies d’hivern pels voltants de Renau estem veient una espècie d’ocell molt bonic, gens abundant en aquest territori durant altres èpoques de l’any: el durbec (Coccothraustes coccothraustes). El durbec és l’espècie més grossa de la família dels fringílids (la mateixa que la de les caderneres o els pisans). De fet, és una mica més gros que un pinsà.

 

coccothraustes_coccothraustes_1_28marek_szczepanek29
Durbec. Foto: wikipedia

El durbec és un ocell comú a Catalunya, però l’hàbitat on se’l troba durant la major part de l’any son principalment els boscos d’arbres caducifolis, rouredes i boscos de ribera de la Catalunya humida.

És un ocell que mostra un plomatge entre rogenc i marronós, amb bandes blanques a a cua i les ales, molt variable depenent de si es tracta d’un ocell jove, adult, mascle o femella. Però la característica més peculiar d’aquesta au és el seu enorme bec, certament molt gros en relació amb la mida del seu cos (aquest tret denota clarament el nom que se li dona a aquest ocell en castellà: picogordo). El cap i el coll també són gruixuts, fet que el converteix en un dels ocells d’Europa amb una major força en el bec, sinó el que més. Això els permet poder trencar, només amb el bec, llavors i fruits molt durs, com els pinyols de cirera o d’olives. Penseu que per trencar aquests pinyols és necessari aplicar una força d’entre 40 i 80 kg! Tot un prodigi de la natura.

Tot i que el durbec viu sobretot en zones de muntanya mitjana, molt boscoses i força humides, durant l’hivern sovint es desplaça cap al sud, a zones de terra baixa, més càlides i fins i tot litorals, empés pels freds que baixen del nord.

250px-coccothraustes_coccothraustes_-_01
Foto: wikipedia

Això és el que està passant aquest hivern a Catalunya on, després de moltes setmanes amb entrades de vent del nord, s’ha produït un desplaçament molt important d’aquest ocell cap al sud. Això ha fet que aquests dies estiguem veient a Renau molts durbecs, sovint barrejats amb estols de pinsans, estornells i caderneres, però també en solitari o en petits grups de 4-6 individus.

Si voleu provar de veure’ls el torrent és un dels llocs més favorables, ja que s’acostumen a moure per les branques més altes dels pollancres, que ara no tenen fulles. Això sí, necessitareu uns binocles perquè és un ocell molt tímid, i us haureu de moure en silenci i mirar-lo de lluny sense que se senti amenaçat.

Santi Pérez

 

Una resposta a “Durbecs a Renau

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s