La nota naturalística d’aquesta setmana és ornitològica. Aquests dies d’hivern pels voltants de Renau estem veient una espècie d’ocell molt bonic, gens abundant en aquest territori durant altres èpoques de l’any: el durbec (Coccothraustes coccothraustes). El durbec és l’espècie més grossa de la família dels fringílids (la mateixa que la de les caderneres o els pisans). De fet, és una mica més gros que un pinsà.
El durbec és un ocell comú a Catalunya, però l’hàbitat on se’l troba durant la major part de l’any son principalment els boscos d’arbres caducifolis, rouredes i boscos de ribera de la Catalunya humida.
És un ocell que mostra un plomatge entre rogenc i marronós, amb bandes blanques a a cua i les ales, molt variable depenent de si es tracta d’un ocell jove, adult, mascle o femella. Però la característica més peculiar d’aquesta au és el seu enorme bec, certament molt gros en relació amb la mida del seu cos (aquest tret denota clarament el nom que se li dona a aquest ocell en castellà: picogordo). El cap i el coll també són gruixuts, fet que el converteix en un dels ocells d’Europa amb una major força en el bec, sinó el que més. Això els permet poder trencar, només amb el bec, llavors i fruits molt durs, com els pinyols de cirera o d’olives. Penseu que per trencar aquests pinyols és necessari aplicar una força d’entre 40 i 80 kg! Tot un prodigi de la natura.
Tot i que el durbec viu sobretot en zones de muntanya mitjana, molt boscoses i força humides, durant l’hivern sovint es desplaça cap al sud, a zones de terra baixa, més càlides i fins i tot litorals, empés pels freds que baixen del nord.
Això és el que està passant aquest hivern a Catalunya on, després de moltes setmanes amb entrades de vent del nord, s’ha produït un desplaçament molt important d’aquest ocell cap al sud. Això ha fet que aquests dies estiguem veient a Renau molts durbecs, sovint barrejats amb estols de pinsans, estornells i caderneres, però també en solitari o en petits grups de 4-6 individus.
Si voleu provar de veure’ls el torrent és un dels llocs més favorables, ja que s’acostumen a moure per les branques més altes dels pollancres, que ara no tenen fulles. Això sí, necessitareu uns binocles perquè és un ocell molt tímid, i us haureu de moure en silenci i mirar-lo de lluny sense que se senti amenaçat.
Santi Pérez
Renau Natura 
Gràcies Santi per aquesta entrada. En permetrà gaudir molt més del nostre poble i els voltants.