Campanya per reduir els atropellaments d’amfibis a la carretera de Renau

“Vaig a veure la meva estimada, no m’atropellis!”

Pels volts de febrer, com cada any, el gripau corredor (Epidalea calamita) -que per si no ho sabeu ja és l’emblema de la nostra cursa popular La Silvestre de Renau -, torna a treure el cap pel nostre poble.

Epidalea calamita
Epidalea calamita
Font: http://sargantanesidragons.blogspot.com

Qui és, on viu i què fa?

Segur que l’heu vist! El gripau corredor és un amfibi força abundant al nostre municipi. Fa com a màxim uns 10 cm de longitud i les femelles són les que acostumen a tenir majors dimensions. La coloració dorsal és verdosa o grisenca amb taques fosques disposades irregularment. El ventre és blanquinós o grisenc i el dors és recobert de nombroses berrugues que li confereixen un aspecte que es pot considerar poc agraciat.

A diferència d’altres amfibis, el gripau corredor és una espècie d’ambients temperats i fins i tot àrids. Per contra del que semblaria, no li agrada gaire l’aigua, i només s’hi apropa quan és hora de reproduir-se.

Els seus costums són crepusculars i nocturns. Durant el dia roman enterrat al sòl o bé sota les pedres, però en fer-se fosc abandona el seu amagatall per tal de capturar  petites preses, que consisteixen en coleòpters (escarabats), formigues i larves d’insectes. Pel seu règim alimentari, és una espècie que ajuda a combatre plagues agrícoles i eliminar larves d’insectes que poden ser molestos per a les persones.

És un animal molt beneficiós per a nosaltres!!

I ara…?

Després de passar pràcticament tot l’hivern amagats sota terra, entre les vinyes i els marges, tots els gripaus dels voltants de Renau es veuen empesos per un desig irrefrenable d’aparellar-se, i comencen una decidida peregrinació cap a les seves zones de reproducció habituals. El torrent de Renau i els recs propers són un dels punts on s’acumula prou aigua com per poder aparellar-se i que les femelles ponguin els ous que donaran vida a una nova generació de gripauets.

Però no tot són facilitats!

Aquesta cursa està plena d’obstacles i, malauradament, alguns d’ells esdevenen definitivament insuperables, com les carreteres. Com segur que ja sabeu, els gripaus tenen la fixació de fer les seves migracions cap a les zones de reproducció de nit i quan la humitat de l’ambient és elevada i la temperatura comença a remuntar. Sí, la humitat els estimula l’instint reproductiu, i per això durant les nits humides després d’una pluja (no cal que sigui molt abundant) és quan es concentra el major nombre de moviments d’aquests animalons.

La carretera que accedeix al poble travessa diversos corredors migratoris per als amfibis cap des dels camps cap als punts d’aigua, i això provoca que molts gripaus siguin atropellats pels nostres cotxes. La zona situada entre el roure de Renau i l’entrada al poble és la més crítica per aquests animals, ja que és on es concentra el pas principal cap al torrent.

El problema

L’atropellament de fauna a les nostres carreteres és un problema greu, ja que és un dels factors que més contribueix a la desaparició de la biodiversitat a escala local.

En el cas del gripau corredor, desenes d’individus són atropellats cada primavera a la carretera de Renau, i algunes nits de pluja són especialment cruentes. Està en les nostres mans intentar reduir els atropellaments i facilitar la supervivència d’aquests animals que tants beneficis aporten a la natura i també a nosaltres.

Sabem que a vegades és difícil evitar l’atropellament, i possiblement sovint ni siguem conscients, sobretot quan és de nit i ens costa veure a aquests animals. Però podem tenir en compte algunes recomanacions per reduir les possibilitats d’atropellament.

Què podeu fer?

  1. Ser conscients i corresponsabilitzar-vos del problema d’atropellaments de la nostra fauna autòctona. Si sou conductors/es, sou part d’aquest problema.
  2. Quan entreu a la carretera de Vilabella/Renau, modereu la velocitat del vehicle, especialment en dies de pluja i sobretot conduint de nit. Amb aquesta mesura també disminuirem el risc d’atropellar altra fauna, com els conills o les petites aus, com l’enganyapastors, que a vegades també es troba parat en hores crepusculars al bell mig de la carretera.
  3. Utilitzar les llums llargues, sempre que es pugui, per a detectar amb antelació els animals que puguin estar creuant la carretera.
  4. Pareu atenció sobretot en el tram comprés entre el roure de Renau i l’entrada al poble. És un punt calent!

MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA COL·LABORACIÓ I PARTICIPACIÓ!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s